Sospita si pots tenir una síndrome d'apnea del son

La seva sospita és molt sencilla. Normalment el company de llit o habitació és el que dona la veu d'alarma quan comença a notar uns roncs que en ocasions son tant intensos que fins i tot l'obliguen a abandonar la habitació. A més a més observa que la persona afectada no respira d'una forma normal o regular mentre dorm, sinó que de tant en tant "sembla que deixi de respirar". Aquest darrer fet alarma molt al company de llit, el qual opta en nombroses ocasions per donar-li cops al pacient per a que es desperti. Ni mes ni menys això que s'observa és l'anomenada apnea de son, la qual a llarg termini pot portar conseqüències d'extrema gravetat. Les persones afectades per la síndrome d'apnea de son poden tenir fins 400-800 pauses respiratòries en una sola nit. Si això es repeteix nit darrera nit, el que acostuma a ser la norma, mes a mes i any darrera any es produeixen severes conseqüències a nivell del sistema cardiovascular. Generalment les persones afectades acostumen a ser obeses, encara que hi han casos també en persones primes.
Aquests pacients, degut al seu mal son nocturn, tenen una gran facilitat per adormir-se durant el dia, podent fer-ho en qualsevol moment en que es trobin relaxats. Es molt fàcil que s'adormin després dels ápats, en el bany, en reunions o veient la televisió. Hi han persones que s'han adormit menjant, caient-lis el cap damunt del plat de la sopa, o fumant, cremant-se al caure la cigareta. Això no sembla que pugui tenir més importància però si es té en compte que si algú amb altes responsabilitats socials o polítiques està afectat d'aquesta malaltia i presenta somnolència mentre es troba en una reunió d'alt nivell les seves decisions poden ser malt preses i ser errònies i les conseqüències socials, econòmiques o polítiques poden ser importants, sencillament per no trobar-se plenament alerta. No ens estranyi que per a mantenir-se el més desperts i atents possible o bé es pessiguin continuament les cames o bé sovint s'en vagin a rentar-se la cara, a prendre cafès, etc.
Una de les activitats més relaxant i aburrides però que necessita de més atenció es la de conduir automòbils. Moltes d'aquestes persones tenen facilitat per a adormir-se al volant i tenir accidents seriosos amb conseqüències fatals no tan sols per a ells sinó també per als ocupants del vehicle i per a terceres persones. Podem dir que si no son diagnosticats i tractats constitueixen un perill públic. Què es pot pensar quan llegim o escoltem les noticies d'aquests tràgics accidents de carretera en els que han perdut la vida tantes persones?. Fins que no es demostri el contrari és probable que el conductor s'hagi adormit conduint, a conseqüència d'un trastorn de son, probablement d'una síndrome d'apnea de son. No hi ha cap dubte que hi han accidents per excés de velocitat, per errades mecàniques, pel mal estat de la carretera, per distracció, per consum d'alcohol, etc. , però donada la freqüència d'aquesta malaltia s'ha de pensar que hi han nombrosos accidents per quedar-se adormit al volant. El problema és que si el conductor ha mort no es pot demostrar que es va adormir i si el conductor sobreviu és molt probable que no ho reconegui per la por a ser despedit de la feina, per vergonya o perquè no és plenament conscient del problema. És molt probable que ens digui que no sap el que li va passar. Pensem que algunes d'aquestes persones poden ser conductors de vehicles publics, d'avions, d'helicopters, de vaixells, etc. És un problema més seriós del que sembla a primera vista i que portarà consequències mèdico-legals molt probablement a curt termini a on hi tindran que intervindre les autoritats sanitàries i de transit per a pronunciar-se i prendre mesures. Teòricament a aquestes persones se'ls hi ha de recomanar que no condueixin ni portin maquinària perillosa fins que no s'hagi solventat el seu trastorn el qual pot ser resolt amb relativa facilitat després d'una evaluació per metges experts en el tema i un estudi complert que inclogui estudis de son durant una o dues nits.

14 feb 2015